AUKHERA (2014)
(Lletres traduïdes al català per Elisabet Boixadera Romanos )
1. Amama (La de l’ àvia)
Xacolí jove, sí, xacolí jove de la costa a la bóta (x2) per beure entre amics! // vells versos, sí. Tenim nous i vells versos per cantar entre amics! Treballo cada matí, sí. Treballo dur i cada matí a la fàbrica. Vinga, entre amics! // Estrelles ballant, sí. Estrelles cantant i ballant moltes nits. Entre amics Kherau (fer)!
4. Isiltasun ituna (Pacte de silenci)
Es puja el teló, comença la funció: El riure porta amargor.
Quan va deixar aquesta història de ser un conte?
La soledat, amiga implacable, ara és la meva intima amiga.
El salmó s'ofegava sotmès a l'evidència.
Aquí em tens, sord i cec, un mut que crida.
El pacte del silenci ha infectat la ferida del record.
Boig ballarí sense rumb, el peatge massa car:
no hi ha llàgrimes als meus ulls, però si pluja en la meva ànima.
Després d'arribar a la teva illa la recompensa va ser un laberint:
bèstia a l'interior, teixidora a l'exterior, vas tallar el fil...
Apagant l'espelma, cremant la pell, prenyada de cera,
donant ales per a després fondre-les, llum solar que no dóna escalfor
El llarg hivern que em reservaves em va hivernar el somriure,
massa tardors i molt escassa la primavera.
Entre les escombres de la Torre de babel vaig haver de ser pedra,
volent però no arribant a tocar el cel, en l'exili dels mancats somnis
Aquí em tens, sord i cec, un mut que crida.
El pacte del silenci ha infectat la ferida del record.
Boig ballarí sense rumb, el peatge massa car:
no hi ha llàgrimes als meus ulls, però si pluja en la meva ànima.
5. Balla
ràpid (Tarantella)
La música del despertador: la banda sonora del ball entre els llençols.
La ragazza de Nàpols tenia la tarantella ficada a l’ànima.
Vivia ràpid, veloç i precipitadament... Viu ballant, perquè la vida és una dansa.
Questa tarantella (Aquesta tarantella) che muore di pena (que mor de pena)
se non la si balla con velocitá (si no es balla amb velocitat) zai zoi bele (7,8,9) f
ins i tot a les sabates traurem espurnes...
Obre la bóta , dóna-li candela , uneix-te al cercaviles ,
zai, zoi, bele ( 7,8,9 ) , vine tu també que el temps s'acaba.
L'astut verí del temps no té pressa.
Com picats per l'aranya del rellotge,
la vida se'ns va ràpid , ningú ens va avisar .
Balla ràpid , sembla que ha començat, la trikitixa del funest destí.
Després d'un mes , vaig perdre la seva visita i , en comptes d'aquesta cita,
em va canviar per dos grams de pols blanca, això sí que és durar !
... I la noia napolitana era tan clara com el seu nom .
Vivia ràpid , veloç i precipitadament ... viu ballant , perquè la vida és una dansa.
Recitat : Els temps presents es declinaran , en algun temps , en passat . Això que és una història , també serà Història quan no hi hagi ningú per recordar . Un ritme frenètic , no deixis per demà passat , pel que es veu el present no és etern . Es tracta d'un concepte clàssic , bàsic , típic , tòpic , tot i així a tenir en compte . I ... PUM ! I l'explosió del Big-Bang! La verola al planeta Terra ! I GAMBES ! I lladrucs de gos ! Aquest mico llargarut : EL SEU TORN ! , El toc d'una campana ! Quina gresca ... banda ... samba ... ! Borratxos : glup-glup ! QUINA GANGA ! Després de devorar el teu moment ... jeu sota terra per sempre !
6. Nevada
La blanca tempesta del prat,
la pluja en soledat,
la lluna de Nevada em porta amb dolçor cap a tu.
Ovella esgarriada immigrant, bruta per als autòctons.
Perdria el cap si no estiguessis en el meu record.
Ai, oi, ene et tenia en braços, filla estimada.
Ai, oi, ene filla del teu pare, flor d'hivern.
Amb tres metres de neu i la gola esquinçada
molts ens empassem aquella mentida de la nova vida.
Punyalades al cor i en l'escorça dels àlbers.
Pren / queda entre les arrels la carta que no t'arribarà.
Escàs treball durant 6 anys, en el caos del ramat.
No em va ser fàcil deixar la meva casa a canvi d'això.
Quan tu vas néixer vaig renunciar a (estar) al costat del bressol.
Quan tornem a veure'ns, no et reconeixeré.
la lluna de Nevada em porta amb dolçor cap a tu.
Ovella esgarriada immigrant, bruta per als autòctons.
Perdria el cap si no estiguessis en el meu record.
Ai, oi, ene et tenia en braços, filla estimada.
Ai, oi, ene filla del teu pare, flor d'hivern.
Amb tres metres de neu i la gola esquinçada
molts ens empassem aquella mentida de la nova vida.
Punyalades al cor i en l'escorça dels àlbers.
Pren / queda entre les arrels la carta que no t'arribarà.
Escàs treball durant 6 anys, en el caos del ramat.
No em va ser fàcil deixar la meva casa a canvi d'això.
Quan tu vas néixer vaig renunciar a (estar) al costat del bressol.
Quan tornem a veure'ns, no et reconeixeré.
8. Badakit
zagozana (Ja sé on ets / Ja sé que ets aquí)
Ja sé que t'amagues darrere
les cortines
escoltant els meus versos, estimada,
tan sols amb una camisa de dormir.
Amb el cos tremolós i les llàgrimes caient,
he d'explicar-te amb dolor, estimada,
la nostra tragèdia.
El meu pare ha visitat avui el teu germà, p
er acordar el meu casament, estimada,
amb un dot de sis porcs.
Jo he de complir el manat
unida a casa teva, estimada,
convertida en la teva cunyada.
(Narrador)
L'1 de març de1800 va ocórrer un suïcidi:
el de la Maite i Kattalin.
escoltant els meus versos, estimada,
tan sols amb una camisa de dormir.
Amb el cos tremolós i les llàgrimes caient,
he d'explicar-te amb dolor, estimada,
la nostra tragèdia.
El meu pare ha visitat avui el teu germà, p
er acordar el meu casament, estimada,
amb un dot de sis porcs.
Jo he de complir el manat
unida a casa teva, estimada,
convertida en la teva cunyada.
(Narrador)
L'1 de març de1800 va ocórrer un suïcidi:
el de la Maite i Kattalin.
9. Laumilagarrenetik. Des de
l'(any) 4000
Des de l'any quatre mil vull
parlar a algú.
Ja un mateix no se sent persona.
Abans érem carn i os, ara dos números.
Fixa't si us plau en una estrella del cel,
avui ja ningú sap el que era l'ànima.
Ja un mateix no se sent persona.
Abans érem carn i os, ara dos números.
Fixa't si us plau en una estrella del cel,
avui ja ningú sap el que era l'ànima.
10. Salbatzailea (El
salvador)
El diable em va explicar el
secret d'aquest joc que ell coneix,
em va dir que el truc consisteix a creure que tu mous la fitxa vermella.
Continua, és el teu torn, continua pel camí marcat al tauler.
La banca sempre guanya i no t'adones que tu mateix ets la fitxa.
Xaval, a falta de salvadors, cal que et donis compte,
no et queda una altra: tens al messies davant del mirall.
Xavala, desperta, en lloc de queixar-te, la llibertat no arribarà al moment,
sinó lluitant sense descans ell, tu i jo Gràcies a nosaltres!
Els barrots de la presó porten escrita la paraula "llibertat".
A dins, quiet i formal estàs empresonat a "llibertat".
T' allarguen la cadena per fer-te viure controlat,
esclau de la por que te la tornin a escurçar de nou
Aixeca la teva veu, aixeca el cap, aixeca el puny aixeca't, posa't dret, aquesta és la nostra OPORTUNITAT.
em va dir que el truc consisteix a creure que tu mous la fitxa vermella.
Continua, és el teu torn, continua pel camí marcat al tauler.
La banca sempre guanya i no t'adones que tu mateix ets la fitxa.
Xaval, a falta de salvadors, cal que et donis compte,
no et queda una altra: tens al messies davant del mirall.
Xavala, desperta, en lloc de queixar-te, la llibertat no arribarà al moment,
sinó lluitant sense descans ell, tu i jo Gràcies a nosaltres!
Els barrots de la presó porten escrita la paraula "llibertat".
A dins, quiet i formal estàs empresonat a "llibertat".
T' allarguen la cadena per fer-te viure controlat,
esclau de la por que te la tornin a escurçar de nou
Aixeca la teva veu, aixeca el cap, aixeca el puny aixeca't, posa't dret, aquesta és la nostra OPORTUNITAT.
12. 1847
Mil vuit-cents quaranta-set,
en aquell any vaig colpejar a Txipi d'Oiartzun
i des de llavors aquí camino, amunt
i avall sense haver mort mai, però sempre en perill.
No és doncs una pena la planta que jo vesteixo?
No he tingut un duro en tota la meva santa vida.
A falta de fer-me amb una moneda al dia,
el meu temps ha fugit en l'esperança de futur.
El temps s'ha anat i he començat a pensar
que la vellesa no porta cosa bona ...
Aquest any la pixada és més curta que l'any passat,
les sabates han començat a podrir-se per la punta.
L'any passat de peu i aquest any de genolls.
Quina gran diferència d'un any a un altre!
Abans volia trencar les parets, i ara Xirri-Mirri (/ m'arrossego).
Necessito dues hores per saber on la tinc.
Perdudes les moles i trencades les dents,
la papada em colpeja la gola,
ambdós llavis cremats pel curt filtre de la pipa:
he aquí com se n'han anat les fanfarronades de joventut.
14 . La costa d'Ondarroaen aquell any vaig colpejar a Txipi d'Oiartzun
i des de llavors aquí camino, amunt
i avall sense haver mort mai, però sempre en perill.
No és doncs una pena la planta que jo vesteixo?
No he tingut un duro en tota la meva santa vida.
A falta de fer-me amb una moneda al dia,
el meu temps ha fugit en l'esperança de futur.
El temps s'ha anat i he començat a pensar
que la vellesa no porta cosa bona ...
Aquest any la pixada és més curta que l'any passat,
les sabates han començat a podrir-se per la punta.
L'any passat de peu i aquest any de genolls.
Quina gran diferència d'un any a un altre!
Abans volia trencar les parets, i ara Xirri-Mirri (/ m'arrossego).
Necessito dues hores per saber on la tinc.
Perdudes les moles i trencades les dents,
la papada em colpeja la gola,
ambdós llavis cremats pel curt filtre de la pipa:
he aquí com se n'han anat les fanfarronades de joventut.
L'esquitxada del salitre
a la costa d'Ondarroa
i la passió envers la seva llengua de dos adolescents.
Vet aquí les espurnes de la història convertides en la base d'aquest foc:
prenent un instrument cada un, donant un toc diferent ,
el camí que van començar aquella nit era difícil d'imaginar .
La creació de la banda Kherau va ser l'enamorament pel basc
I d'Ondarroa a Baranbio , prenent com a timó l'euskera ,
la nostra quadrilla se'ns va ampliar i va passar de dos a cinc .
Ens va ser totalment profitosa l'atmosfera del caserio ,
tenir una perspectiva basca i arribar a creure en nosaltres mateixos .
L'any dos mil deu, l'esquadró és notícia :
sortim descalços al món a cantar la nostra història.
Aquests anys hem sentit de vegades calor , de vegades fred ,
moltes places i dos funerals , una separació i un casament .
I així , cada un de nosaltres és part d'aquesta família ,
un cor que sent i una veu en euskera.
Escoltem molt orgullosos el soroll del nostre caminar .
El camí que hem emprès no serà un viatge curt / lleig !
i la passió envers la seva llengua de dos adolescents.
Vet aquí les espurnes de la història convertides en la base d'aquest foc:
prenent un instrument cada un, donant un toc diferent ,
el camí que van començar aquella nit era difícil d'imaginar .
La creació de la banda Kherau va ser l'enamorament pel basc
I d'Ondarroa a Baranbio , prenent com a timó l'euskera ,
la nostra quadrilla se'ns va ampliar i va passar de dos a cinc .
Ens va ser totalment profitosa l'atmosfera del caserio ,
tenir una perspectiva basca i arribar a creure en nosaltres mateixos .
L'any dos mil deu, l'esquadró és notícia :
sortim descalços al món a cantar la nostra història.
Aquests anys hem sentit de vegades calor , de vegades fred ,
moltes places i dos funerals , una separació i un casament .
I així , cada un de nosaltres és part d'aquesta família ,
un cor que sent i una veu en euskera.
Escoltem molt orgullosos el soroll del nostre caminar .
El camí que hem emprès no serà un viatge curt / lleig !
Munduan ortozik (2010)
(Lletres traduïdes al català per Albert Febrer Prat )
1. Munduan Ortozik - Descalç pel món
Ja
em va dir la meva mare:cau cau per tenir la sort d'aprendre a
aixecar, a qui necessita una corda per aixecar-se li acaba convertint
en fil de titelles.
La meva bossa està bruta, plena de res i el meu castell no té teulada: no tinc res, només em queda cantar i per a tu tinc mil i un versos, estimada.
Han de cridar vell per no ser jove?, He de ser pobre per no tenir diners? Ja els arribarà el vespre a ells també i així descobriran que les infinites estrelles del cel són gratuïts / gratuïtes.
El vent també camina així, descalç pel món: no necessita ni camins ni fronteres, i aquests desgraciats no tenen un altre somni, serien feliços encadenant al vent.v
La meva bossa està bruta, plena de res i el meu castell no té teulada: no tinc res, només em queda cantar i per a tu tinc mil i un versos, estimada.
Han de cridar vell per no ser jove?, He de ser pobre per no tenir diners? Ja els arribarà el vespre a ells també i així descobriran que les infinites estrelles del cel són gratuïts / gratuïtes.
El vent també camina així, descalç pel món: no necessita ni camins ni fronteres, i aquests desgraciats no tenen un altre somni, serien feliços encadenant al vent.v
2. Zortzi Nobio - Els vuit nuvis
Hi ha una bella noia en Laukiz que ha tingut vuit nuvis en poc més de dos anys i mig. No va estar sempre fina ni neta, i té al vuitè bé preocupat.
El primer nuvi devia ser Cubero. Era bon mosso, però de front marronosa.
El segon era sabater: hagués estat un bon consol, de no haver estat coix.
El tercer era vidu, un senyor hereu propietari de molts terrenys. Si la seva casa no hagués estat plena de nens, segur que alguna cosa s'hagués pogut fer.
Al quart li falta la dona, però, a més de ser vidu, resulta que també és rentador.
El cinquè és Eusebio, el que té dues pessetes cada dia.
El sisè és Eustakio Eule (el teixidor), un innocent de pantalons vells, un pobre coit: amb mi et vas voler casar, però vaig fer que et retiressin.
Eugenio és el setè, a ell també ho vaig voler prou: per casar-me amb ell vaig abandonar Eustakio i ja veus tu d'on trec tant nuvi.
El vuitè va ser Jose, el meu veí, un mosso bé feliç de disset anys: a tu estic totalment entregada, ¡tu seràs el meu marit!
Vuit nuvis, vuit amors, recorda, Josepa, qui és Eustakio; hi ha molts dimonis al món ia mi em engany Josepa ... la meva pròpia cosina!
3.
Erresinola - El Rossinyol
Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm la meva mare, ocell d'un bell bosc, vola.
Encomana'm a la meva mare, rossinyol, i al meu pare no li diguis res, ocell d'un bell bosc, vola.
Al meu pare no li diguis res, rossinyol, perquè m'ha malcasada, ocell d'un bell bosc, vola.
Perquè m'ha mal casada, rossinyol, m'ha entregat a un pastor del sud, ocell d'un bell bosc, vola.
M'ha lliurat a un pastor del sud, rossinyol, que m'obliga a recollir la collita, ocell d'un bell bosc, vola.
M'obliga a recollir la collita, rossinyol, i jo ja he perdut l'esperança, ocell d'un bell bosc, vola.
Si em portes on la meva mare, rossinyol, et donaré un petó i una abraçada, ocell d'un bell bosc, vola.
Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm la meva mare, ocell d'un bell bosc, vola.
4. Ostalerra - Tavernera
Tavernera
d'ulls marrons, a quant tens el vi? Ho
tinc de tots els preus, i també de l'altre.Ho tinc de cinc, el tinc
de sis i de set també. Serveix
una pinta del de cinc, que avui hem de tornar a casa.
5. Jaka Aldatu - Canvi de jaqueta
Amics,
permeteu, si us plau, recitar què és passar fred, algunes vegades,
i què és xafogor, les altres: el tràngol del qual té una única
roba.
Els senyorets d'aquests lars vesteixen a la manera del seu rei i jo, per acabar amb els meus penúries, hauria de canviar de jaqueta igual que els altres.
Canvia de jaqueta, insubstancial, vés amb compte ja que tota tela pot cremar; treu-te una jaqueta i et vesteix-te amb una altra: aviat et deixarem en pilotes.
Potser cansats de tant constipat, un abric mai abans vist apareix d'improvís; van treure la corbata avui, quan van a lligar la soga al coll del poble.
L'honestedat és la nostra llenya, no hi ha combustible tan escàs com aquest, per desgràcia mantenir la paraula donada no escalfa més que el cor.
Sempre a la moda, sempre amb elegància, sempre fresquets a l'estiu ... havent perdut, a canvi, l'honor, per a alguns (un preu) tan barat, per a alguns (un preu) tan barat ...
6. Maritxu Els senyorets d'aquests lars vesteixen a la manera del seu rei i jo, per acabar amb els meus penúries, hauria de canviar de jaqueta igual que els altres.
Canvia de jaqueta, insubstancial, vés amb compte ja que tota tela pot cremar; treu-te una jaqueta i et vesteix-te amb una altra: aviat et deixarem en pilotes.
Potser cansats de tant constipat, un abric mai abans vist apareix d'improvís; van treure la corbata avui, quan van a lligar la soga al coll del poble.
L'honestedat és la nostra llenya, no hi ha combustible tan escàs com aquest, per desgràcia mantenir la paraula donada no escalfa més que el cor.
Sempre a la moda, sempre amb elegància, sempre fresquets a l'estiu ... havent perdut, a canvi, l'honor, per a alguns (un preu) tan barat, per a alguns (un preu) tan barat ...
On
vas tan maca, Maritxu? A
la font, Bartolo, pots venir amb mi si vols. I
què hi ha a la font, doncs? Vinet
blanc, del qual beurem com vulguem.
Vés tu primer, escapa cap a la font que el teu pare ens està mirant mentre s'acosta amb el nas arrufat. Si ens veu aquí, ens castigarà!
Maritxu, no és el vi sinó el teu somriure la qual calmarà la meva set. Tranquil, Bartolo, calma la teva angoixa i beu la mel que per a tu guardo en els meus llavis.
Ningú mira en el negre de la foscor, ni veu les llampades dels ulls de l'estimat, la nit oculta als amants que la llum a bon segur delataria.
Vestim el nostre amor de secret, és el preu que dos desgraciats s'estimin. A força de cobrir s'apagarà aquest foc per convertir-se en l'adéu del duel de les cendres.
On vas, Maritxu? Et aquestes tirat enrere. L'alba diu que vagi a casa. Em deixes aquí sol,
desassossegat, en marxar com l'aigua de la font.
Maritxu, bella flor, on vas? Lluny, Bartolo: vine amb mi, no ens tornarem a separar; nostre
amor serà lliure, no serem presos de ningú.
Vés tu primer, escapa cap a la font que el teu pare ens està mirant mentre s'acosta amb el nas arrufat. Si ens veu aquí, ens castigarà!
Maritxu, no és el vi sinó el teu somriure la qual calmarà la meva set. Tranquil, Bartolo, calma la teva angoixa i beu la mel que per a tu guardo en els meus llavis.
Ningú mira en el negre de la foscor, ni veu les llampades dels ulls de l'estimat, la nit oculta als amants que la llum a bon segur delataria.
Vestim el nostre amor de secret, és el preu que dos desgraciats s'estimin. A força de cobrir s'apagarà aquest foc per convertir-se en l'adéu del duel de les cendres.
On vas, Maritxu? Et aquestes tirat enrere. L'alba diu que vagi a casa. Em deixes aquí sol,
desassossegat, en marxar com l'aigua de la font.
Maritxu, bella flor, on vas? Lluny, Bartolo: vine amb mi, no ens tornarem a separar; nostre
amor serà lliure, no serem presos de ningú.
7. Jaun Baruak - El Senyor Baró
Ja
fa temps que el Senyor Baró va estendre els seus llaços, va atrapar
un bell ocell en el convent de monges de Pau i, per això, des d'ara,
viurà com abans ha desitjat.
Si aquestes llaços poguessin adquirir en els mercats, serien comprats pels cavallers suletinos per poder, així, atrapar amb ells tan bells ocells.
A finals del passat abril, trobant enmig de l'exèrcit, et portava al cor, armes en mà, tu present en l'esperit, però no entre els meus braços.
Senyor, si em vols tant com dius, abandona el servei que prestes al Rei i estima el poble: així em sentiré satisfeta.
Si aquestes llaços poguessin adquirir en els mercats, serien comprats pels cavallers suletinos per poder, així, atrapar amb ells tan bells ocells.
A finals del passat abril, trobant enmig de l'exèrcit, et portava al cor, armes en mà, tu present en l'esperit, però no entre els meus braços.
Senyor, si em vols tant com dius, abandona el servei que prestes al Rei i estima el poble: així em sentiré satisfeta.
8.-Amak ezkondu ninduen - La meva mare em va casar
La
meva mare em va casar, tenint quinze anys, amb un marit d'uns
vuitanta, i jo, jove noia ... amb aquell vell!
Mare, ¿per què vull jo a aquest vell? Ho acabaré llançant per la finestra!, Ai, senyor!, ¡Acabaré llançant per la finestra!
Nena, guarda silenci: ell és ric, aguanta un o dos anys amb paciència i, un cop mort ... Viuràs feliç!
Que el mateix diable es porti al molt interessat!, Prefereixo a un mosso de la meva edat, Ai, senyor, preferiria a un jove de vint anys acabats de florit!
9.-All Iron (Meatzarien balada) - All Iron (balada dels miners)Mare, ¿per què vull jo a aquest vell? Ho acabaré llançant per la finestra!, Ai, senyor!, ¡Acabaré llançant per la finestra!
Nena, guarda silenci: ell és ric, aguanta un o dos anys amb paciència i, un cop mort ... Viuràs feliç!
Que el mateix diable es porti al molt interessat!, Prefereixo a un mosso de la meva edat, Ai, senyor, preferiria a un jove de vint anys acabats de florit!
Ferro
contra les roques, espetecs de treball, un clavell de sang florit cop
a cop: el dolor dels barrinadors.
Cop a cop els batecs, reflexos de la nostra ràbia, per omplir la cullera: ferro i més ferro, aquesta és la nostra balada.
El propietari de la mina, gran sever, com és adinerat (se'n diu) "foraster". Al pobre: "estrany", i per al "maketos": esclavitud, aquest és el nostre retrunyir.
Aconseguint el jornal setmana rere setmana, obrers de l'amo, per gastar en (seu) cantina, clients de l'amo, aquesta és la nostra cançó dement.
Aquesta és el comiat, el perquè de les nostres penes, la revolta salvatge, el poema del soroll, la nostra primera jota.
Cop a cop els batecs, reflexos de la nostra ràbia, per omplir la cullera: ferro i més ferro, aquesta és la nostra balada.
El propietari de la mina, gran sever, com és adinerat (se'n diu) "foraster". Al pobre: "estrany", i per al "maketos": esclavitud, aquest és el nostre retrunyir.
Aconseguint el jornal setmana rere setmana, obrers de l'amo, per gastar en (seu) cantina, clients de l'amo, aquesta és la nostra cançó dement.
Aquesta és el comiat, el perquè de les nostres penes, la revolta salvatge, el poema del soroll, la nostra primera jota.
